Puente de Les Peixeteries - Girona Imagen editada con Google fotos Era tarde, y la pareja decidió cruzar el puente. El aire estaba frío, y la geometría metálica del túnel proyectaba sombras que parecían moverse solas. Al principio caminaron juntos, cogidos de la mano, pero pronto notaron algo extraño: el puente parecía más largo de lo habitual, como si se estirara bajo sus pasos. A mitad de camino, escucharon un murmullo. No era el viento. Eran voces, susurrando sus nombres. Primero suaves, luego más insistentes. Las frases eran íntimas, imposibles de conocer para nadie más: recuerdos de discusiones, promesas rotas, secretos nunca confesados. El puente los estaba desnudando. Se giraron, convencidos de que alguien los seguía. El pasillo estaba vacío. Pero las sombras no coincidían con sus movimientos:...
Plaça de Vi, Girona Sota l’arc de la plaça del Vi de Girona, les cadires i la taula no van ser les primeres. Abans hi havia bancs de fusta gastada, i encara abans, pedres on la gent descansava després del mercat. La plaça havia vist soldats amb armadures, comerciants amb sacs de gra, dones amb cistells de fruita, nens perseguint coloms. Cada generació hi havia deixat la seva empremta. Quan van arribar les cadires de plàstic i la taula metàl·lica, l’arc ja havia escoltat segles de converses. Les pedres sabien de batalles, festes, sermons, crits i silencis. Les noves cadires, en canvi, van aprendre a reconèixer la rutina d’un sol home. Cada tarda ell s’asseia amb el llibre obert i el cafè curt, com si fos hereu inconscient de totes les presències passades. Les cadires sentien el pes del seu cos com un record antic: el pes dels mercaders cansats, dels viatgers que esperaven, dels avis que miraven jugar els néts. La taula guardava les marques del cafè, com abans havia guardat ta...