El meu bagul

—Avui em costa ser jo —brunz l’abella, gairebé en un fil de veu.   —Llavors queda’t aquí —diu la flor—. Amb mi no cal que siguis forta.  —Em fa por trencar-me.  —Si et trenques, et recullo.  Reflexió: Hi ha dies en què ser un mateix pesa més del compte. Dies en què fins i tot respirar sembla una feina. L’abella ho diu amb un fil de veu, però podria ser qualsevol de nosaltres: “Avui em costa ser jo.” I no és dramatisme, és honestedat  El Silenci que m'abraça Aprofitant la mat...