Imatge: Copilot / Text: Jordi López Pérez
Com cada any, Sant Jordi em toca d’una manera especial. Hi ha un moment, quan surto al carrer, en què tot sembla més suau: els colors, les veus, les parades… És com si la ciutat respirés d’una altra manera. I jo també. Em trobo mirant llibres amb calma, observant roses que parlen sense dir res, i sentint que aquest dia m’atura d’una forma que necessito més del que penso.
Sempre he cregut que un llibre és una porta que s’obre cap a un lloc on encara no he estat, i que una rosa és un gest petit que diu “soc aquí amb tu”. I potser per això Sant Jordi m’emociona tant: perquè uneix aquestes dues coses que, d’alguna manera, també em defineixen. La cultura que m’acompanya i l’afecte que em sosté.
M’agrada veure com la gent es regala moments, mirades, detalls. Com si tots, per un dia, recordéssim que les coses importants són molt més simples del que acostumem a pensar. I jo, enmig de tot això, em sento afortunat de poder compartir aquest dia amb les persones que estimo.
Desitjo que aquest 23 d’abril us porti una calma dolça, una il·lusió sincera i aquella emoció discreta que només Sant Jordi sap despertar. Que trobeu el llibre que us farà companyia i la rosa que us farà sentir a prop d’algú.
Molt bona diada de Sant Jordi 📔🌹
I avui em fa il·lusió cedir l’espai d’Històries Compartides (Avans, La Ploma dels meus amics) a la Núria Lorente Aroca, que ens convida a fer un viatge fantàstic fins al Sant Jordi del Drac. A través de la seva mirada descobrim una festivitat única, on seixanta dracs de ferro custodien tresors literaris que esperen ser trobats pels veïns.
És una lectura breu, tendra i plena de simbolisme, una d’aquelles històries que recorden com la cultura d’un poble es manté viva quan algú decideix explicar-la amb paraules que neixen de dins.
Si voleu endinsar-vos-hi, aquí us deixo l’enllaç.
Comentaris