A l’ombra dels Pètals

—Avui em costa ser jo —brunz l’abella, gairebé en un fil de veu.

  —Llavors queda’t aquí —diu la flor—. Amb mi no cal que siguis forta. 

—Em fa por trencar-me. 

—Si et trenques, et recullo. 

Reflexió:

Hi ha dies en què ser un mateix pesa més del compte. Dies en què fins i tot respirar sembla una feina. L’abella ho diu amb un fil de veu, però podria ser qualsevol de nosaltres: “Avui em costa ser jo.” I no és dramatisme, és honestedat 

El Silenci que m'abraça

Aprofitant la mateixa foto, he donat forma a un petit relat a Històries Compartides. Si us ve de gust descobrir-la, aquí teniu l’enllaç: El silenci que m'abraça endinseu‑vos-hi i dieu-me què us ha semblat! 

Gràcies pels vostres comentaris - Gracias por vuestros comentarios

Thanks for you comment