Al camp de blat de moro


Relats conjunts

 


«Entre o milharal» (Manuel Henrique Pinto – 1907)




El sol es començava a amagar darrere del campanar llunyà, i tot el camp de blat de moro brillava com l’or.


L’Elena es va parar un moment, va notar les fulles seques a les mans i va mirar el cel taronja per descansar.


De cop, va sentir un soroll darrere seu.


– Falta molt per acabar? – va preguntar el noi amb veu cansada, traient el cap amb el seu barret entre les fulles.


Ella va sospirar, cansadisima de tot el dia de feina, però a la vegada contenta perquè el menjar ja estava assegurat.


– Només una fila més, fill meu – va dir fluixet – Només una.











Gràcies pels vostres comentaris - Gcias por vuestros comentarios

Thanks for you commentaris



Comentaris

artur ha dit…
Un dolç diàleg , aquest !. La feina és dura, però amb ganes de fer-la, pot ser més lleugera i satisfactòria.
Ben trobat !, salut ; )
Carme Rosanas ha dit…
Has encertat el to d'aquesta feina dura i la recompensa de tenir el menjar necessari per a viure. T'ha sortit molt dolç.
Una abraçada.
Roselia Bezerra ha dit…
Boa noite de paz!
O trabalho no campo é muito cansativo e os trablahadores lutam em prol da sobrevivência.
Tenha dias abençoados!
Abraços fraternos
Nuria de Espinosa ha dit…
He sentido un punzada al leerte y recordarme a mis abuelos y su labor diaria. Me encantó. Besitos