Només Elles.

A la platja regnava la foscor. Desposseïdes del mar, les dues barques reposaven sobre la sorra embolcallades en una teranyina de xarxes i cordatges. La vella Montserrat, fusta cruixent i memòria viva, i la jove BA-4-245 s'explicaven secrets a mitja veu. Van recordar tempestes ferotges, matins d'esperança i mans de pescadors desfetes pel salnitre. Mentrestant, el bressol suau de les onades acompanyava la seva vetlla quietament. Sense presses, van esperar juntes a que arribés l'alba.

 

Gràcies pels vostres comentaris - Gracias por vuestros comentarios

Thank you for your comments.