A l’ombra dels Pètals








Avui em costa ser jo, brunz l’abella, gairebé en un fil de veu.

 

Llavors queda’t aquí diu la flor. Amb mi no cal que siguis forta. 

Em fa por trencar-me. 

Si et trenques, et recullo. 





Reflexió:

Hi ha dies en què ser un mateix pesa més del compte. Dies en què fins i tot respirar sembla una feina. L’abella ho diu amb un fil de veu, però podria ser qualsevol de nosaltres: “Avui em costa ser jo.” I no és dramatisme, és honestedat 






Aprofitant la mateixa foto, he donat forma a un petit relat a Històries Compartides. Si us ve de gust descobrir-la, aquí teniu l’enllaç: El silenci que m'abraça endinseu‑vos-hi i dieu-me què us ha semblat! 






Gràcies pels vostres comentaris - Gracias por vuestros comentarios

Thanks for you comment

Comentaris

Sometimes it is nicest to be in silence, which means the most.
Sending a Hug!
Laura. M ha dit…

Muy cierto. Pero hay que seguir adelante. Como esa abeja, que no solo a esa, visitará más flores. Precioso primer plano.
Buen fin de semana Jordi.
Un abrazo.
Antonio Rodriguez ha dit…
Preciosa macro con esos dos detalles la avispa y la gran gota de agua.
Un abrazo.
artur ha dit…
Ja ho crec que n'hi han de dies com aquest !.... hi costa, tirar endevant. Si tens la sort de tenir una má amiga que agafa la teva, costa una mica menys !.
Salut !.
chica ha dit…
Muito lindo e palavras verdadeiras! Há dias em que assim estamos e pensamos... Ainda bem passam! abraços, ótimo fds! chica
josep ha dit…
Una imatge meravellosament enquadrada.
Un gran treball, i el camp de flors que ajuda molt!!!
Una forta abraçada Jordi
lunaroja ha dit…
Qué preciosidad has escrito...
es tan real.
A veces es cierto que nos sentimos rotos, que no podremos.
Hermoso.
Un abrazo
Paula ha dit…
Tens raó, hi ha dies que si no tinguéssim aquesta ajuda, no serviríem per a res.
Excel·lent la fotografia.
Aferradetes, Jordi.
Luis Serrano ha dit…
Magnífico macro con un colorido maravilloso que resalta gracias al buen enfoque . El detalle de la gota y la avispa aportan belleza y oportunidad.
Abrazo Jordi
Margaret D ha dit…
How sweet. The bee tells it's troubles and the flower stand by the bee to help it - and so is life, helping one and another :)
Joaquín ha dit…
Un macro de bandera
silvia de angelis ha dit…
A volte basta un fiore che non chiede niente per ricordarti che non devi salvarti da solo.
Un caro saluto
Ernesto. ha dit…
Hola Jordi.
¿Cabe que en la primera línea falte una "m"?
Y sobre la reflexión que planteas, no cabe duda que no todos los días son iguales. Y menos que lo sean gratos...
Pero, creo, que los días menos agradables, al margen de que hay que vivirlos, pueden conllevar alguna "lección" a superar, trascender.
Abrazos.
Elda ha dit…
Hola Jordi, un bonito corto, pero si te sientes así, piensa en "Pasanj" y la paz volverá a ti, :))).
Me encanta el título de esta reflexión, es un verso precioso.
Un abrazo
Catalin ha dit…
A field where the yellow shade takes on excellent forms!
Gumer Paz ha dit…
Molt bonic, Jordi. M’ha agradat especialment aquest petit diàleg entre l’abella i la flor… tan senzill i alhora tan ple de tendresa i humanitat. A vegades tots necessitem un lloc així, encara que només sigui per respirar una estona. Una abraçada :)
Maria Rodrigues ha dit…
Todos temos dias assim, em que faltam as forças e o peso da vida nos parece sufocar, felizmente que tudo passa.
Linda foto para aliviar o coração e colorir o olhar.
Abraços
MELODY JACOB ha dit…
The thought of having a safe space to just break down, knowing someone will gently pick up the pieces, is incredibly comforting.
Anaximandro ha dit…
Pues la imagen a mi me sugiere mucho optimismo, con ese amarillo intenso, el color de la alegría.
Un abrazo, Jordi.
Carme Rosanas ha dit…
Sempre hi ha moments que ens costa ser "jo". Un aprenentatge infinit, que no s'acaba mai.
Vaig a veure el teu relat.
Una abraçada, Jordi.
I wish you a wonderful Monday, HUG
Núria L. Aroca ha dit…
Hi ha dies que són més difícils i que tot sembla que costi més. Si es té una "flor" al costat amb qui poder parlar-ne obertament i amb honestedat és molt important. Tenir algú que senzillament t'acompanyi sense judicis.
Una foto preciosa, Jordi.
Una abraçada!
Jesús Castellano ha dit…
Que fotografía más bonita, Jordi, que bien lucen las flores del piorno.

Saludos.
Valdo ha dit…
Muy linda alegoría para hablar de la fragilidad que tenemos, de la necesidad de contención y de refugio para lo vulnerable de nuestras emociones.
Un abrazo.
Gil ha dit…
Son esos días de mareas bajas que todos tenemos alguna vez, Jordi. Tu sensible y bello mensaje resuena como campana de pueblo. Para reflexionar. Un abrazo.
Manuel ha dit…
Preciosa entrada, que como se suele decir lo breve y bueno, dos veces bueno; y ojalá que todo el que lo necesite, tuviera a su lado un pétalo tan generoso como ese, porque días así los tenemos todos, pero sobre todo cuando llegamos a cierta edad...doy fe de ello.
Un abrazo, amigo Jordi.
qui sap si... ha dit…
Sobre un mar verd,
suren barques de veles
grogues mos de vent.
Montse ha dit…
Preciosa foto de la ginesta en flor, amb el seu groc al vent i mirant al cel acompanya la teva reflexió. Tens raó, cal respirar-se.
Molts petons.