Delta de la Tordera
M'he aixecat de la migdiada i he sortit al carrer amb la desorientació típica de qui es desperta quan el sol ja comença a caure. M'he acostat al delta de la Tordera buscant una mica d'aire, encara amb el pes de la migdiada aferrat a les espatlles.
M'he endinsat per un camí estret, on les canyes s'entrellacen com si fossin els dits d'algú que intenta tancar una ferida. El silenci era dens, fins que, de sobte, un raig de sol ha rebentat contra el terra fangós. Allà, entre la foscor del canyar i el reflex de l'aigua, s'ha obert una clariana que semblava esperar-me. He sentit la calidesa de la llum a la cara i el fred de l'aigua als peus, i per un moment, el món ha deixat de ser un lloc conegut per convertir-se en un misteri nou.
M'he quedat allà quiet, mirant aquell punt on tot brilla i es confon, preguntant-me si m'havia despertat per sortir a caminar o si el passeig era, en realitat, la continuació d'un somni que encara no he après a desxifrar.
Gràcies pels vostres comentaris - Gracias por vuestros comentarios
Thanks for you comment
Comentaris
Aquest raig de sol és tot un regal.
Aferradetes, Jordi.
Un abrazo.
Abrazo
Un text molt ell, poetic i intimista, com a mi m'agraden.
Una braçada, Jordi.
Saludos.
Un saludo.
Há realidades que parecem sonhos e sonhos que parecem realidade.
Um grande abraço
La fotografía en sí es un poema de belleza.
Pero has escrito un texto fabuloso para acompañarla.
Me gustó mucho la foto y también las palabras.
¡Que tengas una buena semana y gracias!
:)
Un abrazo.
Hermosa composición entre la imagen y tu relato, me encanto.
Que tengas un hermoso y feliz día.
Besitos Jordi
Primer de tot he de dir que la fotografia és preciosa. M'encanta... i el relat també.
Bon cap de setmana.
Mònica.
Una abraçada, Jordi.
Un abrazo y buen fin de semana.
Y el texto tuve que traducirlo y en español no pierde un ápice de su esencia, a pesar de ser otro idioma.
Un abrazo grande!
Un caro saluto
Muchísimas gracias por el generoso comentario que dejaste en mi página; me conmovió profundamente.
Un abrazo.
Que tengas una buena semana y mucha salud.
Besito
:)
Y perdona de que no te comente sobre tu introducción, pero es que de nuevo la traducción automática ha vuelto a fallar, a pesar de haberlo intentado por tres veces, solamente traduce el título del artículo.
Un fuerte abrazo, amigo Jordi.
Abraço de amizade.
Juvenal Nunes
El teu blog m'havia desaparegut i per això no el veia i l'he hagut de cercar de nou. Veig que el disseny de la portada es diferent. No sé si això ha fet que desaparegues... no hauria de ser així però amb aquestes coses no se sap mai.
Una abraçada