Enbassament de sant Antoni. Pallars Jussà
El paisatge s’estén en silenci, cobert per una boira que sembla haver oblidat el temps. Les muntanyes del fons, difuminades com records antics, es deixen entreveure amb timidesa, com si no volguessin ser descobertes del tot.
L’aigua del llac, quieta i profunda, reflecteix tonalitats vermelloses que no venen del cel, sinó d’una memòria que encara crema. És com si el món s’hagués aturat en un instant que no vol marxar, un moment que pesa però que també reconforta.
No hi ha presència humana, però tampoc cal. La solitud aquí no fa por: és companya. I la nostàlgia no és trista, sinó dolça, com una carta que mai es va enviar però que encara es guarda amb cura.
Gràcies pels vostres comentaris - Gracias por vuestros comentarios
Thanks for you comments
Comentaris
No fa gaire que hi vaig ser i les teves paraules i la teva imatge m'ho retornen a la memòria i a les emocions. Silenci, pau i calma que s'encomana.
Una abraçada.
Totes les emocions es disparen amb aquesta silenci i la pau que m'arriba.
Aferradetes, Jordi.
Un abrazo.
Un abrazo.
Abraçades