No sé què més dir quan veig aquesta roca que m’acompanya des del primer dia que vaig arribar a aquest món. Hi he passat infinitat de vegades pel davant, he pujat fins al pal de la bandera i l’he fotografiada un munt de cops. L’he vista resistir les estampides de les onades quan el mar s’enfurisma i suportar els focs artificials de la festa major… i ho aguanta tot.
I, malgrat la seva duresa, també hi ha una tendresa especial que l’envolta. A Sa Palomera s’hi han viscut moments que no surten a cap postal: mans que tremolen abans d’agafar-ne una altra, mirades que s’aturen just abans d’un “t’estimo”, promeses dites fluixet perquè només el mar les escolti. No calen grans escenografies quan tens aquest tros de roca i l’horitzó obert davant teu.
Potser això és el que la fa tan especial: que no canvia, però ens veu canviar a nosaltres. Ens veu créixer, tornar, marxar i retrobar-nos. És un punt d’inici i, alhora, un refugi. Un record constant que, passi el que passi, hi ha llocs que sempre ens esperen.
I potser per això, cada cop que hi torno, sento que també hi deixo una mica de mi mateix, com si la roca guardés silenciosament totes les històries que hem viscut al seu voltant. I sé que, mentre ella continuï allà, també ho faran els nostres moments. I jo, sense pressa, hi torno sempre que puc, deixant que el mar i la llum facin la seva feina, com si tot trobés el seu lloc només per estar allà.

Comentaris
Una forta abraçada Jordi
Un abrazo Jordi.
Abrazo
It never moves, waves of the sea have bashed up against it and it still stand tall - amazing are rock.
Buona giornata
Quin text més commovedor i sensible.
Estimat amic meu, hi ha llocs que queden gravats a la nostra memòria per sempre, i no cal cap explicació, és propi de les persones sensibles.
He gaudit molt de la prosa poètica i de la imatge.
Que tinguis una bona setmana en pau i bona salut.
Gràcies per compartir.
Petons
:)
Amb la teva descripció es veu com te l'estimes i no és gens estrany.
Aferradetes, Jordi.
Saludos.
Un abrazo.
Precioso conjunto.
Un abrazo
Un abrazo Jordi.
Tanto el lugar como la fotografía son preciosas, e invitan a pasear.
Un abrazo, amigo Jordi.
Lindíssimo local e fantástica foto.
Abraços
Molts petons!
Els llocs bonics, si a més a més són locs estimats, ja ho tenen tot per fer que hi tornem i hi tornem...
Una abraçada, Jordi!
Siento atracción por ellas y siempre que descubro una la toco Maravilla de lugar. Me has recordado esto:
https://asimegustaelmundo.blogspot.com/2021/07/el-lenguaje-de-las-piedras.html
Buen fin de semana.
Un abrazo.
Aquesta imatge transmet serenor, bellesa, ganes de ser-hi, i ser.
Una abraçada, Jordi.