La fosca de l’àngel Una nit sense lluna en una platja, entre les barques i tan joves, va ser el fulgor serè del teu desig el que va decidir la nostra vida. Ell era allí, en la fosca, en la sorra, ressonava en el so proper del mar. La meva por i el teu desig venien de sentir vora nostre la presència del demà, aquest àngel que ens acull sempre en la més profunda obscuritat. Ara també és aquí, aquesta nit, mentre tu estàs dormint al meu costat. És la mateixa fosca: la de l'àngel. Joan Margarit Tots els poemes (1975-2017) Gràcies pels vostres comentaris - Gracias por vuestros comentarios Thanks for you comments