La fosca de l’àngel
Una nit sense lluna en una platja,
entre les barques i tan joves,
va ser el fulgor serè del teu desig
el que va decidir la nostra vida.
Ell era allí, en la fosca, en la sorra,
ressonava en el so proper del mar.
La meva por i el teu desig venien
de sentir vora nostre la presència
del demà, aquest àngel que ens acull
sempre en la més profunda obscuritat.
Ara també és aquí, aquesta nit,
mentre tu estàs dormint al meu costat.
És la mateixa fosca: la de l'àngel.
Joan Margarit
Tots els poemes (1975-2017)
Gràcies pels vostres comentaris - Gracias por vuestros comentarios
Thanks for you comments
Comentaris
Lovely poem...thanks for sharing.
Petons.
Me alegro de tu vuelta , después de una larga y merecidas vacaciones.
Besos.
Bonic poema que l'acompanya.
Ben tornat, Jordi!.
Aferradetes.
Me encantó la foto y el poema también.
buen fin de semana.
Beso
:)
Un abrazo.
Un abrazo.
Me alegra tu vuelta, y mucho.
Un beso grande.
Feliz domingo
Buen martes.
Un abrazo.
Abraços
Me alegra verte otra vez publicando y de esa calma tan bien conseguida en tu foto de Blanes. La luz es estupenda y ese cielo una maravilla.
Saludos
All the best Jan