El meu bagul

Poc podíem imaginar que en el 25è aniversari de casats ens farien un regal com aquest. Un dia en arribar a casa ens vàrem torbar un sobre sota la porta. Un cop el vàrem obrir, era un joc de pistes. Deia que havíem d'anar d'un lloc a l'altre del poble i que tot i acabar d'hora, no podíem entrar a casa fins a les 20:00 h. A la que s'acostava l'hora decidim pujar a casa. Un cop entrem, ens trobem a la Maria (Que encara estudiava a Barcelona) La Núria, en Jordi i la família del meu cunyat. Ens van preparar un sopar i després ens van fer jugar al " Rosco de pasapalabra" Com que el vàrem completar, el premi era París. Un cop allà se'ns va fer molt curt i ens van quedar moltes coses per mirar. Vaig fer moltes fotos, però si hi ha una que em roba el cor és aquesta panoràmica feta des de l'arc de triomf en blanc i negre. És possible que la recordeu, ja que l'he penjat en altres xarxes socials. Una abraçada i cuideu- vos. Gràcies pels...