Jordi López No sóc de fer fotos a les flors, però aquell dia vaig sortir a caminar. La tarda no era gaire maca. El Sol tenia ganes de jugar a mel i amagar amb els núvols i feia una mica d'aire. A poc a poc els núvols es van cansar de jugar i van decidir marxar. Així doncs, el Sol es va quedar com a únic amo i senyor del cel i ens va oferir un final de tarda molt il·luminat i amb una bona temperatura per continuar caminant. A la que vaig arribar en una pujada a la bora de la cala Sant Francesc, el meu cos va començar una mica a fer pistonada (Massa temps aturat) però entre parada i parada, vaig aprofitar per fer quatre fotos a les flors i plantes del voltant. A poc a poc tornem a la normalitat i anem agafant fondo físic. Salut i cuideu-vos. Gràcies pels vostres comentaris - Gracias por vuestros comentarios Thanks for you comments
Aqui comparteixo el que em fa sentir viu: instants atrapats amb la càmera, relats que em neixen quan no sé com dir les coses, llibres que m’han fet pensar i músiques que m’han fet companyia. Ho faig en català i castellà, com qui respira entre dues llengües . No vull separar el que sento en compartiments. Tot el que m’emociona té cabuda aquí: imatge, paraula, so, silenci. Qui vulgui mirar, llegir o escoltar, que ho faci. Si t’hi reconeixes, queda’t. Compartir-ho em fa sentir menys sol.