Unes fotos, unes rialles i molta complicitat

Fa temps que tenia ganes de fer una entrada com aquesta, però no acabava de trobar ni el moment ni la manera de començar. Em faltava aquell petit impuls que et fa dir “va, deixa’t estar i tira endavant”. I al final aquest impuls ha arribat, com sempre passa amb les coses bones, de les persones amb qui comparteixo el dia a dia.

Tinc la sort de tenir unes companyes d’institut amb qui hi ha bon rotllo, confiança i aquella complicitat que només surt quan ja t’has vist prou vegades amb els cabells despentinats. Quan els vaig proposar de fer unes fotos, tot i ser només un aficionat que encara està aprenent a mirar, van dir que sí a la primera. Ho van fer amb naturalitat, amb humor i amb una generositat que m’ha arribat molt més del que es veu a les imatges. A elles els dec molt. Sense la seva manera de ser-hi, aquesta entrada no existiria.

Aquest reportatge no és només un mosaic de rostres: és un recull de mirades, de gestos i de moments reals. A més de la composició principal, he volgut afegir altres fotos que també formen part d’aquest petit viatge. Són retrats fets amb calma, amb confiança i amb aquella actitud de “va, fem-ho i a veure què surt”, que és la millor manera de fer fotos quan no tens un estudi professional.

També hi ha aquella foto on totes surten amb cara d’enfadades. Un clàssic. Els vaig dir “poseu serioses” i, com era d’esperar, van fer aquella cara d’enfadades que dura exactament tres segons abans que algú esclati a riure. I és curiós, perquè fins i tot en aquesta serietat s’hi nota la complicitat. És com si darrere de cada cella arrufada hi hagués una rialla fent cua.

I tu, en quin d’aquests rostres sents que hi ha una part teva que encara no havies mirat mai de prop?

Vull donar les gràcies i una abraçada enorme a l’Esther, la Marta, la Susana, l’Encarna, la Mireia, la Pilar, la Pili i la Neus per la seva paciència, la seva naturalitat i les ganes de compartir aquest petit projecte amb mi. Sense elles, aquesta entrada no tindria ni rostre ni ànima… ni tampoc tantes rialles entre foto i foto.

Gràcies pels vostres comentaris - Gracias por vuestros comentarios

Thanks for you comments