Passa al contingut principal

Dinar de comiat, somriures de curs

 



El curs ha arribat al final, i com sempre, ens hem trobat a taula. No era només un dinar: era una trobada entre persones que han compartit dies, projectes, cafès, estones de pressa i moments de pausa.

Allà, entre plats i rialles, vam mirar enrere. Recordant alguna anècdota, una frase divertida, aquell dia que tot va sortir bé… o aquell altre que no tant, però el vam salvar entre tots.

A la taula hi havia més que menjar. Hi havia companyerisme, confiança i amistat. Persones que s’han ajudat, que s’han entès sense dir gaire res, que han fet pinya cada cop que calia.

Aquest dinar ens recorda que no som només rols ni tasques. Som un equip que suma, que comparteix, que riu i que s’acompanya.

Ara toca desconnectar. Respirar fons, deixar que l’estiu ens ompli de llum, d’aire fresc i de vida tranquil·la. Deixem enrere la rutina… però ens emportem les bones vibracions.

Bones vacances a totes i tots! Que l’estiu us regali moments bonics, descans i somriures que durin fins al setembre.

Comentaris

Margaret D ha dit…
Always good to read about people enjoying themselves.
Happy holiday.
Anaximandro ha dit…
Una escena con buenas vibraciones.
Un abrazo y buen verano!
sa lluna ha dit…
No hi ha res millor que caminar amb bona companyia.
Bon estiu, Jordi!
Aferradetes.
VENTANA DE FOTO ha dit…
Muy ilusionado con las vacaciones. Espero que hayan conseguido muy buenas notas.
Feliz fin de semana. Un abrazo.
Gumer Paz ha dit…
Está latente que formáis un buen equipo. Se nota en vuestras caras la amistad y el compañerismo.
Hasta la vuelta, Jordi!
Una forta abraçada :)
lunaroja ha dit…
Gracias por tu comentario en mi Blog!
Felices vacaciones!
Esmeralda ha dit…
Bon ambient entre çompnys
Passa bon estiu abraçada
Ildefonso Robledo ha dit…
Buena imagen de grupo, amigo

Entrades populars d'aquest blog

Màgia al bosc

Jordi López Pérez Gràcies pels vostres comentaris - Gracias por vuestros comentarios Thanks for you comments Nova entrada a "Petites Històries" Si voleu passar-vos us deixo l'enllaç. En Pasanj descobreix el mar

Moments que cauen/Momentos que caen

    MOMENTS QUE CAUEN Aquesta tarda he sortit a caminar i a l'alçada de barri de la Plantera he trobat una fulla seca, quieta sobre l’asfalt. No era només un tros de natura: semblava que el temps s’hagués parat per un moment, com si tot es calmés perquè jo pogués mirar-la bé. El sol es ponia lentament, pintant el cel de taronja, i aquella fulla, amb les venes ben marcades i la forma corbada, em feia pensar en coses que no sabia que tenia dins. MOMENTOS QUE CAEN Esta tarde he salido a andar ya la altura de barrio de la Plantera he encontrado una hoja seca, quieta sobre el asfalto. No era sólo un pedazo de naturaleza: parecía que el tiempo se hubiera parado por un momento, como si todo se calmara para que yo pudiera mirarla bien. El sol se ponía lentamente, pintando el cielo de naranja, y esa hoja, con las venas bien marcadas y la forma curvada, me hacía pensar en cosas que no sabía que tenía dentro. Gràcies pels vostres comentaris - Gracias por vuestros comentarios Thanks for y...

Girona, donde la historia toca el cielo

 Jordi López Pérez Vista panorámica de Girona desde su muralla y bajo un cielo tormentoso Gràcies pels vostres comentaris - Gracias por vuestros comentarios Thanks for you comments La siguiente historia esta relacionada con una escalera de esta muralla. Os dejo el enlace i espero que os guste Entre la Piedra y la Piel