Que quan siguis lluny una cançó et torni a casa.
Que quan s'enamorin de tu no pretenguin tenir-te, només acompanyar-te.
Que la vida no sigui només un llit amable, un passeig dolç.
Que les coses que esperes no siguin com esperes quan les visquis.
Que tinguis l'alegria dels dies clars,
que els matins et despertin sense precipicis.
Que estimis molt algú sense que el necessitis.
I no deixis que les ferides s'endureixin al cor, que no reposin al pou de l'ànima.
Recorda, si plou dins teu, que caminar cura les ferides.
Que viure, viure no és estar vius, viure és l'actitud d'omplir la vida.
La vida, allò que passa quan tu rius...Txarango

Solo uno mirando el mar



Hoy, a parte de presentaros mi fotografia, me gustará que os pasarais por un bloc que hace poco acabo de descubir. Su nombre es " Instantes de luz " y su propietaria se llama Lourdes Santos. Tiene unas fotografias increibles y preciosas, asi como su manera de ver la fotografia. Creo que os va a gustar! Asi pues, si teneis un ratito... Aqui os dejo el link. Saludos.   Instantes de luz








Gràcies pels vostres comentaris - Gracias por vuestros comentarios - Thanks for your comment



Publica un comentari a l'entrada