S'enfonsa el sol del Pirineu darrera, mentre surt de la mar la lluna pàl·lida; més sa claror no romp la nit obscura, llosa que cau sobre la immensa plana. Qui ara es trobàs vora l'estany veuria florir lo cel hermós dintre de l'aigua. Lo veuria florir sobre sa testa, i així com astre enmig de l'estelada, volar per entre unes voliors d'estrelles, de l'altar de l'Altíssim lluminària. Mes la primera estrella que s'obira és la que es posa en la barqueta aimada. Cantau, amics, remant cap a la vora: cantau dintre l'Edem de nostra pàtria, i en lo riu de la vida sereníssim que l'Estrella del Mont guie la barca. Fragment del poema de Jacint Verdaguer " A mos amics de Banyoles" Gràcies pels vostres comentaris - Gracias por vuestros comentarios Thanks for you comments
Entrades
